[cinema]
Per a un cineasta, un dels escenaris més complicats és el de versionar una història ja contada, i molt més si aquesta història es va convertir en llegenda, obra mestra i pel·lícula de culte, com és el cas de Nosferatu de F.W. Murnau. Podem dir que Robert Eggers ha complert amb el seu projecte somiat: després d’haver signat un trio delicatessen amb La bruja, El faro i El hombre del norte, s’ha coronat com un dels reis del terror contemporani. La pel·lícula compleix amb la seva comesa submergint l’espectador en un veritable tràngol, un efecte de paral·lelisme amb la pròpia narrativa. Pel·lícula que combina una cadència hipnóticament lenta amb uns nivells d’intensitat altíssims i constants, amb una fotografia estètica exquisida que fa dels jocs clarobscurs, dels precisos moviments de càmera i de les espelmes i torxes per il·luminar amb realisme i detall, tot un delit visual. La cinta utilitza la teatralitat per fer una reinvenció del clàssic mut i transportar-nos al segle XIX més fred, lúgubre i tangible, mentre l’essència literària es fon en devoció nostàlgica amb anhels de renovació, explorant els mites vampírics amb el mestratge i la personalitat característics del director. Clàssica, angoixant i misteriosa, amb escenes gòtiques repletes de gran tensió, com ho va ser en el seu moment La bruja. No pots perdre-te-la!
Consulta la disponibilitat al catàleg | Trailer | filmaffinity
Views: 47
