[cinema]
Gladiator II és l’exploit del nyap pretenciós de Gladiator que els italians mai no van arribar a perpetrar, en definitiva, és exploit pèplum italià i pelat. Seguint, pas a pas, el mateix esquema de l’oscarizada pel·lícula de fa ja dues dècades, la seqüela millora exponencialment la seva predecessora: desapareixen la infame càmera lenta i els ralentís, el tema principal de Hans Zimmer s’utilitza com a record musical puntual, el substrat dramàtic és substituït per un melodrama obertament gai i la violència hi és ja explícita. Ridley Scott està interessat a mostrar-nos les excentricitats sobre la sorra del Coliseu romà, amb la sang i la ploma de la seva fraternal i sociòpata parella d’emperadors sàdics, així com l’homosexualitat decadent i fetitxista. El llargmetratge passa de manera ràpida i fotonovelesca (a la italiana, a la pèplum i a la western) pels seus entrellats dramàtics que mai no juguen a la sorpresa consanguínia, amb baralles cos a cos, mutilacions i festí dels jocs de pa i circ: terrorífics primats assassins, guerrers madmaxians a lloms de rinoceronts ciclopis, naumàquies amb taurons i altres delicatessen. Pel·lícula que busca l’entreteniment, sense prendre’s tan transcendentalment però sense trencar tampoc amb la seva predecessora. Clàssica, èpica i captivadora, amb escenes glorioses repletes de gran emoció, com ho va ser en el seu moment Gladiator. No pots perdre-te-la!
Consulta la disponibilitat al catàleg | Trailer | filmaffinity
Views: 46
