[coneixements]
Karl Schlögel és un historiador alemany especialitzat en la història de la Unió Soviètica, Rússia i l’estalinisme.
Separats durant dècades pel Muro de Berlín, el món comunista i Occident van tenir en comú més del que pensaven. Com explica l’historiador Karl Schlögel les dues fragàncies més famoses de cada bloc, Chanel nº5 i Moscou Rojo, van néixer d’un mateix perfum creat en l’Imperi tsarista.
‘L’aroma dels imperis’ traça un recorregut per la història cultural i olfactòria del segle XX. Com és sabut, Chanel Núm. 5 era el “pijama” amb el qual dormia Marilyn Monroe. El que no és tan conegut és que aquesta icona del luxe i l’elegància occidental té el seu origen en els paisatges àrtics de la tundra russa. I encara més, el famós perfum parisenc té un equivalent soviètic: Moscou Rojo.
Els seus creadors, dos perfumers francesos establerts a la Rússia imperial, van dividir els seus camins després de la revolució bolxevic. Ernest Beaux va tornar a França, on va crear la cèlebre fragància encapsulada en el cinquè tub d’assaig que va enlluernar a Coco Chanel i va donar nom al producte, i Auguste Michel va romandre a Moscou, on es va convertir en el perfumer cap de la indústria estatal de perfums de la Unió Soviètica, el nom oficial de la qual revela una altra sorprenent coincidència: Fàbrica de Perfums i Sabons núm. 5. En ella, Michel va crear Krasnaya Moskva (Moscou Rojo), el més famós dels perfums de la Rússia comunista. Schlögel reflexiona sobre el rastre olfactori que ha deixat la història: de la “seductora aroma del poder” a l’olor de la pobresa i l’amuntegament de guetos, gulags i camps de concentració nazis.
Consulteu la disponibilitat al catàleg
Views: 7
