El centenari del naixement de Marilyn Monroe convida a redescobrir una figura molt més complexa que el mite de Hollywood. Més enllà de la seva imatge icònica, Monroe va ser una actriu amb inquietuds culturals, una lectora apassionada i una dona que va lluitar per ser reconeguda pel seu talent i la seva intel·ligència.
Marilyn Monroe va néixer l’1 de juny de 1926 a Los Angeles amb el nom de Norma Jeane Mortenson. La seva infància va estar marcada per la inestabilitat familiar, els orfenats i les cases d’acollida.
Després de treballar en una fàbrica durant la Segona Guerra Mundial, va iniciar una carrera com a model i actriu fins a convertir-se en una de les grans estrelles de Hollywood. Films com Gentlemen Prefer Blondes, The Seven Year Itch o Some Like It Hot la van transformar en una icona mundial. Tot i això, Monroe volia anar més enllà dels papers de dona seductora que li oferien. Va estudiar interpretació a l’Actors Studio de Nova York i va demostrar el seu talent dramàtic en pel·lícules com Bus Stop o The Misfits.
Però Norma Jean era molt més: era una appassionada la lectura. Després de la seva mort, es va descobrir que posseïa una biblioteca personal amb més de 400 llibres, entre els que hi havia obres de James Joyce, Walt Whitman, John Steinbeck, Dostoievski, Hemingway o Truman Capote. També llegia poesia, filosofia, teatre i assaig polític. Li interessaven Sigmund Freud, Albert Camus o Thomas Mann, i sovint apareixia fotografiada llegint durant els rodatges o en moments de descans.
En una indústria que sovint reduïa les dones a la seva aparença física, ella buscava espais de creixement intel·lectual i emocional, que la van ajudar a desafiar moltes convencions de la seva època: va crear la seva pròpia productora cinematogràfica per tenir més control sobre la seva carrera, un fet poc habitual entre les actrius dels anys cinquanta.
Avui, més de seixanta anys després de la seva mort, reivindiquem Monroe com una figura més complexa del que durant dècades es va explicar: una dona culta, amb inquietuds intel·lectuals, sensibilitat artística i una gran capacitat d’autoreflexió. El seu rostre forma part de la història del cinema i de la cultura popular, però també d’una història menys visible: la d’una dona que va buscar constantment ser escoltada i compresa més enllà de la seva imatge.
Views: 27
