La acusación mostra que l’empremta del #MeToo ha anat molt més enllà de la denúncia d’uns mecanismes estructurals de poder i la subsegüent presa de consciència. Ha servit per posar en quarantena un sexe prèviament representat en la pantalla amb una certa ingenuïtat, un sexe femení vist, des dels anys dels beats i els hippies, com a contraposició a la violència del sexe masculí, la qual cosa ha provocat, inevitablement, l’origen del parany moralista i la confusió de la sexualització i/o cosificació. Tot plegat ha dividit les mateixes feministes, com van fer-ho a la fi dels 70 figures com Catharine MacKinnon, en qüestionar el sistema judicial i enfrontar la presumpció d’innocència de l’acusat amb la necessitat de no posar en dubte el testimoniatge de la denunciant, un debat de difícil solució que, actualment, encara polaritza postures, ja que revela la part de les dones activistes i d’esquerres que no estan disposades a posar en dubte l’in dubio pro reo com a base de la salut de la democràcia. El film conté referències clares a pel·lícules com Miller’s Girl, Cruce de acusaciones, La caza o Sala de profesores. Magistral, hàbil i realista, amb escenes impactants entre el contrast del thriller judicial francès i el doble sentit, com ho va ser Furia en el seu moment. No te la perdis!
Consulta la disponibilitat al catàleg | Trailer | filmaffinity
Views: 5








