[cinema]
Timothée Chalamet aconsegueix crear el personatge sense imitar, una cosa a la qual tot actor ha d’aspirar quan s’encarrega d’interpretar un músic, fet que aconsegueix àmpliament, més quan és encara un músic en embrió que en la versió d’estrella superba. James Mangold es proposa desentranyar el misteri del personatge, Un perfecto desconocido, frase treta de la tornada de Like a Rolling Stone. Per a fer-ho recorre a la part més famosa de la biografia de Bob Dylan: el seu ascens a principis dels anys 1960 com a icona folk fins a la seva apoteòsica actuació en el Festival de Newport, en 1965, quan va iniciar una nova era apareixent amb una guitarra elèctrica. El director no es complica la vida i opta per un relat lineal deixant poc marge per a la sorpresa. No obstant això, la història és perfectament disfrutable amb una recreació del Greenwich Village ple d’encant i unes molt bones interpretacions artístiques. Magnètica, impertinent i desconeguda, amb escenes musicals d’autèntica química, com ho va ser en el seu moment En la cuerda floja. No pots perdre-te-la!
Consulta la disponibilitat al catàleg | Trailer | filmaffinity
Views: 38
