[coneixements]
Jaume Fàbrega, historiador, escriptor, periodista i consultor gastronòmic, és considerat el primer escriptor gastronòmic de la Mediterrània i un referent en la forma innovadora de presentar la cuina com un patrimoni cultural.
La cuina catalana va tenir la seva edat d’or a l’època medieval. En tots els sistemes culinaris hi ha plats que porten el nom del país de referència. La denominació “a la catalana” va tenir un cert èxit a Cuba i a Madrid durant el segle XIX. Les relacions entre Cuba en el transcurs del segle XIX i principis del XX van ser molt fecundes. La participació dels comerciants catalans en el tràfic d’esclaus és un fet demostrat. El retorn dels indians va significar el retorn de bona part dels beneficis i els capitals generats a l’illa amb mà d’obra esclava a través del tràfic d’esclaus. La indústria sucrera era la més important. Els catalans, de Cuba i Amèrica van dur l’arròs a la cubana, les galetes anomenades cubanos, els primers còctels, el cremat. El cremat, però, és originari de la Costa Brava. L’invent dels destil·lats es deu a un altre gran personatge català medieval, Arnau de Vilanova.
La cuina catalana d’autor és considerada en aquests moments una de les primeres del món. La noció cuina catalana és un fet assumit. Darrere la cuina catalana actual hi ha la història d’un país. La geografia és una dada important per entendre la cuina de qualsevol país. Cada cuina té unes certes preferències per certs ingredients. En el camp del peix i el marisc, la cuina catalana ofereix tradicionalment una gran riquesa. La pastisseria és important, tradicional i fins i tot ritual. Ferran Agulló va escriure que hi ha quatre bases fonamentals: el sofregit, la samfaina, l’allioli i la picada. Des del punt de vista de la història, l’ aportació al patrimoni culinari de la humanitat és fonamental.
Consulteu la disponibilitat al catàleg
Views: 50
