[poesia]
«Tots diran que el meu amor és enemic de la calma, però a mi que ja estic boja és l’únic acte que em calma». El primer poema del recull Tan bonica i tirana de Blanca Llum Vidal (Barcelona 1986) comença amb aquests versos, parafrasejant la famosa estrofa d’una cançó de Raffaella Carrà. Tota una declaració de principis per part de l’autora i una carta de presentació d’aquest poemari.
Tan bonica i tirana aborda el goig i el dolor d’una passió amorosa que allibera i oprimeix alhora. Vidal s’adreça al seu amant a través de quaranta poemes en prosa on vessa la seva exaltació i la ràbia per no ser corresposta de la mateixa manera. Ho fa amb una prosa molt musical que li ha valgut el prestigiós premi de poesia Carles Riba 2024. Un llibre per llegir a poc a poc, assaborint cada frase.
Consulteu la disponibilitat al catàleg | Discurs d’acceptació del premi Carles Riba
<TORNAR
Views: 75
