[novel·la]
Podria dir-se que Théophile Gautier (1811-1872) visqué la plenitud que anhela tot escriptor. Des de jove explorà les manifestacions artístiques més variades de la seva època. Fou poeta, dramaturg, novel·lista. Conegué Víctor Hugo, Balzac, Dumas, Baudelaire, Mallarmé o Nerval, entre d’altres.
Escriví llibres de viatges i llibrets per a ballets. Practicà el romanticisme, fundà el parnassianisme i, per si no n’hi hagués prou, va endinsar-se en el gènere fantàstic a través d’una desena de contes dels quals aquesta recopilació és una mostra excel·lent.
Combinant el fet burlesc amb una puresa tècnica i un llenguatge poètic d’altíssima qualitat literària, en cadascun d’aquests relats allò estrany, sobrenatural o sagrat —es digui com es digui-, irromp en la quotidianitat amb la força inefable del canvi. I aquesta irrupció, algunes vegades terrible i desoladora, d’altres nostàlgica i bondadosa, només aconsegueix reduir-se o assimilar-se per la bellesa perenne de l’amor o pel seu fracàs tràgic.
Consulteu la disponibilitat al catàl·leg
Views: 9
