La cultura modernista de Barcelona no només es reflecteix en edificis emblemàtics, sinó que també va ser una construcció de poder econòmic, cultural i polític de la burgesia a finals del segle XIX i inicis del XX, basada en beneficis dels negocis a Cuba, la indústria tèxtil i l’especulació urbanística. Vinculat al nacionalisme català, el modernisme va topar amb la classe treballadora, que el rebutjava i adoptava la modernitat com a símbol d’igualtat, triant l’anarquisme i la rebel·lió com a contracultura.

 

 

Lloc: Sala Raimon Llort
A càrrec de: Mariano Pesin (autor)
Públic: Joves i adults
Participació: Accés lliure

Views: 28

Dia
29/04/26 (18.30)
18.30 - 20.00


Ubicació
Biblioteca Central