[cinema]
Personatges que són com peixos en un aquari o ocells en una gàbia i als quals ni la voluntat més ferma d’alliberar-se els permet sortir d’aquesta realitat opressora en què s’han transformat les seves vides. La manera de traslladar aquest aclaparament a l’audiència passa per fer ús d’una limitada paleta de colors, valer-se d’una fotografia virada als tons verds i reforçar la reiteració de les formes de tot el que els envolta fent que gairebé tot el que es veu sembli una còpia d’una còpia. Sense individualisme tot es torna homogeni, ergo genera apatia i decepció. La mateixa que porta la Gemma i en Tom a no trobar una sortida i a desesperar-se. Analítica, experimental i opressiva, amb escenes meticuloses plenes d’experimentació sociològica, com ho va ser en el seu moment THX 1138. No pots perdre-te-la!
Consulteu la disponibilitat al catàleg | Tràiler | Fitxa a Filmaffinity
<TORNAR
Views: 46
