[novel·la]
La Dýja fa anys que treballa com a llevadora a la maternitat de l’hospital de Reykjavík. Quan la seva tia-àvia Fífa, llevadora com ella, mor, ella hereta el seu pis, on troba tots els seus manuscrits amb les seves reflexions sobre l’ésser humà, la natura, la llum i l’atzar.
L’autora ens explica que el terme ljósmódir, “llevadora”, es va escollir com el més bonic de la seva llengua -en islandès vol dir “mare de la llum”. Aquesta llum és la que il·lumina l’ésser humà quan neix, la que l’home va encenent i apagant com un infant que juga amb un interruptor. A través dels escrits de la Fífa aprenem coses sobre les vivències de les llevadores a Islàndia, sobre les reflexions d’una dona que ha assistit milers de naixements i com això li dona una visió particular de la humanitat, la natura i l’univers i de com tot està interconnectat.
Consulteu la disponibilitat al catàleg | També en format digital
Impactes: 30
