Antonio J. Candil era militar en actiu durant els mesos clau d’aquests esdeveniments i amic o conegut de molts dels militars involucrats. Retirat de l’exèrcit des de fa més d’una dècada, gaudeix ara de major distància, tant crítica com historiogràfica.
El que va ocórrer realment el 23 de febrer de 1981 és clar avui: no va ser un intent de cop d’estat, sinó una operació especial per reparar el sistema polític. Una operació amb la qual estava d’acord la major part de la classe dirigent, i, per descomptat, la institució monàrquica. En principi el seu objectiu era solucionar els problemes sorgits amb el desenvolupament del procés autonòmic, reformar la Constitució en aspectes que semblaven necessaris, modificar la llei i el procés electoral, i acabar amb la violència terrorista. Res d’això es va fer, i en data d’avui segueix sense haver-se fet -a excepció de l’amenaça terrorista-, ja que el veritable objectiu era només reforçar la posició i el paper de la monarquia, sacrificant qualsevol altra possible finalitat. La conseqüència immediata del 23 de febrer no va ser altra que el fet que la Corona emergís de manera poderosa davant l’opinió pública i tota la nació com un baluard imprescindible, amb el beneplàcit de la classe política, còmplice d’aquella farsa.
Com recull en el seu pròleg l’historiador Stanley G. Payne : “aporta aspectes nous a l’estudi d’aquesta problemàtica. Exposa els records d’un militar en actiu d’aquests anys, amb molts contactes militars tant directes com indirectes, acompanyats d’unes dades noves. Ofereix també un coneixement detallat i sistemàtic de l’enorme literatura sobre aquesta qüestió, mentre presenta una anàlisi crítica i rigorosa que obre perspectives diferents. A més, dedica una atenció original a uns certs aspectes, com el subsegüent procés militar dels implicats.”
Consulteu la disponibilitat al catàleg
<TORNAR
Hits: 6